Cada dia que passa es parla més de la importància que té el contacte regular de les persones amb el medi natural per a un bon desenvolupament fisiològic i emocional. Però el medi natural no és fàcilment accessible per a tothom.
Des de fa un temps, professionals de disciplines tan diferents com la medicina, la psicologia, la pedagogia, les ciències ambientals…, han començat a parlar d’un nou dèficit que afecta cada vegada a més capes de la nostra població urbana. És el que anomenen Trastorn per Dèficit de Natura (de l’anglès Nature Deficit Disorder), amb el qual s’intenta explicar com alguns dels problemes en depressió, apatia, ansietat, hiperactivitat, manca de creativitat i una mala vivència de les emocions per part d’infants i adults, són causades o amplificades pel poc o nul contacte que les societats urbanes tenim amb el medi natural que ens envolta. Perdoneu per començar amb termes potser tan acadèmics i per caure, volgudament, en el pessimisme i potser l’exagerada tendència a etiquetar-ho tot, així com la certa màniga ampla a l’hora d’inventar nous trastorns. Més enllà d’aquest debat, el fet demostra, si més no, una creixent desconnexió del nostre dia a dia vital vers el medi natural respecte de les societats que ens han precedit. Penseu, sinó, quant fa que potser no heu tingut contacte amb el medi natural. Aneu d’excursió a la muntanya o al camp sovint? Participeu d’activitats mediambientals com a voluntaris o d’aprenentatge? Practiqueu esport en un medi obert i natural?
Així doncs, el contacte regular amb el medi natural és bo per a la nostra salut psíquica, a més de la física. Físicament, els resultats són de sobres coneguts (senzillament, fer exercici físic: enfortir cor, pulmons, músculs…), però, i psíquicament? Els resultats són, també, molt beneficiosos. Està demostrat que les persones que tenen un contacte sovintejat amb el medi natural i el paisatge, s’alliberen amb més facilitat de certes angoixes, d’estressos i ansietats, i aprenen, a la llarga a canalitzar millor les seves emocions, esdevenint persones més calmades, més equilibrades i, fins i tot, més preparades per empatitzar amb els altres, és a dir, més comprensives i amables. En definitiva, persones menys angoixades i, segurament, més felices. D’aquestes conviccions, doncs, pouen i emergeixen idees com la de les passejades per boscos terapèutics, boscos madurs amb arbres centenaris que ens aporten benestar fisiològic i emocional.
Així doncs, un contacte regular amb diferents paisatges, sobretot si són oberts, ajuda a despertar les emocions. El paisatge és un fenomen emocional més enllà del medi físic i natural en si. La vivència del paisatge sense la nostra ment desperta no existeix. Som les persones que li donem propietats: el trobem bonic, suggeridor, ens atrapa, ens fa pensar, ens fa somriure… És així com està demostrat també que la gent que viu en valls molt tancades, amb un marc visual paisatgístic molt restringit, tendeix a ser més introvertida emocionalment que la que, contràriament, viu en llocs enlairats amb un camp visual molt obert i amb horitzó. Així doncs, l’efecte de viure en un medi urbà dens i tancat, afavoriria la primera tendència. Evidentment, són dos extrems que rarament es compleixen, però si que val la pena pensar en quin lloc i com vivim cadascú de nosaltres i mirar de disminuir-ne els possibles efectes negatius. Una bona solució és gaudir de propostes d’educació en el lleure, tant per infants com per adults, que incloguin el contacte regular amb el medi natural, com l’escoltisme, el centres d’esplai o els centres excursionistes.
Sortir d’excursió o a gaudir i aprendre del medi natural és relativament fàcil a l’entorn on vivim, amb una llarga tradició en aquest sentit. Podem anar més a prop o més lluny, però tenim la sort de viure en una país rodejat de muntanyes i amb un medi natural variadíssim, amb molts parcs naturals que faciliten itineraris marcats per a tots els nivells de dificultat, i moltes iniciatives d’excursions guiades o autoguiades, amb activitats de descoberta i aprenentatge. Només cal dedicar una mica de temps a cercar segons les nostres preferències i possibilitats.
Però, més enllà de la nostra mera voluntat a pal·liar aquesta manca de contacte amb la natura, cal tenir en compte aquí la dificultat afegida de les persones i els infants amb la mobilitat reduïda. Com posem una cadira de rodes a un corriol pedregós i estret de la muntanya? Potser hi ha esculls difícilment insalvables, però avui tenim avenços tècnics i idees interessants en aquest sentit com, per exemple, les anomenades joëlettes, cadires tot terreny que prenen la forma de cadira-llitera amb una sola roda i accionades per dues persones que van a peu, molt útil per a persones amb mobilitat reduïda, amb discapacitat o gent gran, o les bicicletes de mà (o handbikes), accessoris per a tàndems, terceres rodes, etc. És per això, que per tal de contribuir a que els beneficis del contacte regular amb el medi natural puguin ser gaudits per tothom, aplaudim la iniciativa de l’Ajuntament de Girona en proposar i adherir a la plataforma Natura Local itineraris autoguiats i interpretats aptes per a les persones amb les dificultats afegides que suposa l’ús, per exemple, de la cadira de rodes. En aquesta cas, lluny de poder oferir directament les solucions tècniques que hem esmentat més amunt, si que, si més no, s’ha tingut la sensibilitat en dissenyar i proposar itineraris que pel seu tipus de traçat i terreny no ofereixin cap tipus de dificultat per poder ser recorreguts mitjançant les eines que corresponguin. Esperem que l’oferta d’aquest tipus d’itineraris vagi creixent al llarg i ample de la geografia catalana.
Us hi animeu? Per tal de facilitar-vos-ho, us deixem amb uns quants recursos amb què poder començar a remenar. I… bona ruta!
– Les rutes accessibles de la plataforma Natura Local a Girona.
– Informació general sobre l’accessibilitat a la xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.
– Video “No et quedis a casa”, de la Diputació de Barcelona.
– Viu la terra: web amb informació d’associacions i iniciatives vàries relacionades amb activitats mediambientals i itineraris guiats d’aprenentatge, moltes per fer amb família.