Llegint ara
Mar o muntanya, el gran dilema

Mar o muntanya, el gran dilema

Ara sí, ja som a l’estiu i per tant, a l’època més calurosa de l’any. Als qui ens agrada fugir a la fresca, és quan solem dubtar, i és motiu de discòrdia a moltes famílies i grups d’amics, triar entre destins de mar o de muntanya. Aquesta setmana us proposem la visita a bonics municipis de mar i de muntanya, on poder gaudir de rutes per aquest pont de Sant Joan. La decisió però, us la deixem a vosaltres 😉 Bona ruta!

1.SORT

El melic pallarès / Muntanya

Sort és el centre històric de la comarca del Pallars Sobirà, documentat des del 947, on s’hi conserven les restes del castell comtal. Tot i que sempre ha estat una vila petita, mal comunicada i d’economia més aviat migrada, no obstant des de ben antic ha estat el punt de referència mercantil i social i des de mitjan segle XX, és el principal centre de serveis i d’activitat turística de la comarca.

A Sort hi té certa importància la celebració del Carnaval amb l’arribada del personatge del Requincuà i altres actes tradicionals, com la Calderada i el ball de la Passa. Per Sant Joan, s’hi celebra una xollada tradicional d’ovelles. També és tradicional el recuperat ball dels Rigodons, que es balla per la Festa Major, entre finals de juliol i principis d’agost, per sant Feliu. A la tardor s’hi celebra una fira amb l’ovella xisqueta com a protagonista. A la resta de nuclis agregats les festes se succeeixen entre l’agost i la tardor, amb alguns actes tradicionals recuperats, com el ball del Rotllet d’Altron, el ball Francès d’Enviny i el contrapàs Xinxina.

2. LA POBLA DE SEGUR

Entre la Noguera i el Flamisell / Muntanya

La Pobla de Segur és el segon municipi més important de la comarca del Pallars Jussà. Té un clima variat durant tot l’any, tenint en compte que la seva situació és al Prepirineu.

L’origen de la Pobla data, aproximadament, de la segona meitat del segle XII. El Comú de Particulars, creat pel veïnat l’any 1822, atorga concessions al sector industrial del poble afavorint la instauració de diverses indústries: de xocolata, de pastes de sopa, de batans de llana, d’oli i de farina o de serradores de fusta, entre d’altres. A principis de segle XX la importància recau en les obres hidroelèctriques, a partir de 1911. El 1920 s’estrena la central del Vernadot.

Arribeu a la Pobla amb l’anomenat Tren dels Llacs des de Lleida o Balaguer, línia cobejada per la seva bellesa paisatgística. Visiteu l’antiga fàbrica de Licors Portet de la Pobla de Segur, fundada al 1883, una visita per la història de la tradició de l’elaboració de licors com la ratafia a la població i a tota la zona.

Si hi anem el primer cap de setmana de juliol, a més de fer-nos passar la calor vora el riu, podrem ser presents a la Diada del Raiers, un esdeveniment que rememora els temps que la fusta dels arbres es baixava riu avall mitjançant la construcció i conducció de rais pel riu.

3. SETCASES

Els primers passos del riu Ter / Muntanya

Setcases és un municipi situat al nord de la comarca del Ripollès, al capdamunt de la subcomarca anomenada Vall de Camprodon, ocupant la capçalera i el primer tram de la vall del riu Ter.

Explica la llegenda que els orígens de Setcases cau en el moment que set germans pastors provinents de la muntanya s’instal·len a l’indret fent-se construir una casa per a cadascú. Avui en dia, evidentment, n’hi ha més de set, de cases, però alguns potser encara us diran quines són les set més antigues i originals.

Si hi anem el primer cap de setmana d’agost podrem gaudir del Cap de Setmana Ramader, on es puja fins a la collada de la Balmeta a donar sal al bestiar i es fa una bona esmorzada.

No us perdeu els bonics salts d’aigua que podrem anar veient si pugem sempre arran del torrents que voregen el Ter, com el salt del Cossi d’en Batlló, potser el més imponent.

4. BAGÀ

De la vall del Bastareny serres amunt / Muntanya

Bagà és un municipi situat al nord de la comarca del Berguedà. Situada a uns 800 metres d’altitud a la vall del riu Bastareny.

La vila de Bagà , està històricament lligada a l’antiga baronia de Pinós, de cert pes històric en la Catalunya medieval. Al segle XIV es desenvolupa una manufactura important de llana i un mercadeig de teixits. Bagà entra al segle XX amb la introducció de l’energia hidroelèctrica, la indústria tèxtil, l’explotació de la fusta -amb la construcció de la Via del Nicolau-, la mineria del carbó de la rodalia i l’arribada del ferrocarril a la veïna població de Guardiola de Berguedà.

Actualment Bagà és un municipi que viu principalment del turisme i del sector serveis. El seu entorn natural privilegiat, a les portes del Parc Natural del Cadí-Moixeró, el fan un gran centre d’activitats ecoturístiques, així com de turisme cultural de qualitat.

Pel que fa els esdeveniments festius, cal destacar-ne la Fia-faia, a la tarda de la vígila de Nadal; la Festa Major, a principis d’agost; la Festa de l’Arròs, el segon cap de setmana de febrer; la Festa de la Truitada, just després de Pasqua, de tanta tradició en alguns pobles de l’Alt Berguedà, i el Mercat Medieval, el tercer cap de setmana de juliol.

Visiteu el Centre Medieval i dels Càtars – Centre d’Interpretació del Catarisme de Bagà a l’antic Palau dels Pinós. Val la pena, tant pel contingut com pel continent.

5. SANT JULIÀ DE CERDANYOLA

Entre el Catllaràs i la vall del Llobregat / Muntanya

Sant Julià de Cerdanyola és un municipi situat a la part del nord-est de la comarca del Berguedà, a la part diferenciada pel seu abrupte relleu muntanyós coneguda com a Alt Berguedà, i al límit nord-oest de la serra del Catllaràs.

El principals llegats patrimonial són l’església de Sant Julià, d’origen romànic però molt reformada al llarg del temps, la capella neoclàssica de Santa Maria de les Esposes, bastida l’any 1858, construïda en un pintoresc i altívol indret abans d’arribar al poble pujant des de Guardiola, i, ja des d’un punt de vista molt més popular, la implementació de centenars de metres de marges de pedra seca al llarg dels vessants del terme, un cas que sobresurt en aquesta zona del Berguedà, destacant sobretot el conjunt ubicat a la zona de les Deveses, a la banda solella del proper serrat situat al nord del nucli urbà, recentment en fase de restauració i manteniment i on s’hi ha tornat a plantar l’anomenada vinya d’alçada.

No us perdeu la Fia-faia, al vespre i nit de la vigília de Nadal, una de les dues úniques festes de falles hivernals, conjuntament amb la del proper nucli de Bagà, que es conserven al llarg de la serralada pirinenca, i declarades patrimoni de la humanitat. També es celebra la revetlla de Sant Joan i la Festa Major, cap a la primera quinzena de setembre.

6. PALAMÓS

L’essència marinera a l’empara de les Gavarres / Mar

Palamós és un municipi situat al mig de la costa de la comarca Baix Empordà, al principi meridional de la plana baixempordanesa coneguda com l’Empordanet. De l’esplendor del seu port, a causa del transport marítim, de la producció de la industria surotapera, i la seva relació amb tota mena d’oficis relacionats amb la mar, com els mestres d’aixa, constructors d’embarcacions, Palamós ha passat a ser una important plaça turística i comercial, tot i que hi ha lloc per a la industria i, en menor mesura, per la l’agricultura i la pesca, centrada sobretot amb la pesca de la gamba.

Al llarg del medi físic  del terme de Palamós, trobarem la plana que forma la discreta vall de la riera de l’Aubi, clapejada de petites elevacions emboscades, com les del puig d’en Xifre i puig d’en Perals, que trenquen el geomètric mosaic de conreus i camps amb clapes de pinedes. D‘altra banda, al litoral palamosí hi trobarem les grans i petites cales amagades, connectades pels camins de ronda i que reposen a la base de turons emboscats o alts penya-segats, amb ambients rupícoles. I, finalment, la vall de Bell-lloc, on hi trobem boscos on els arbres dominants són l’alzina i el suro i on la presència de la riera de Bell-lloc permet el desenvolupament d’un ambient de zona més humida.

Els principals esdeveniments festius del municipi són la Festa Major, cap a finals de juny; la Revetlla de Sant Pere, el dia 28 de juny; la festivitat de la Verge del Carme, cap a mitjan juliol; la Festa Major de Sant Joan, el primer cap de setmana d’agost; l’aplec a Bell-lloc, el diumenge més proper al dia 11 de setembre, entre altres.

7. TOSSA DE MAR

La perla de la Selva marítima / Mar

Tossa de Mar es troba al bell mig de la franja litoral de la comarca de la Selva, entre Lloret de Mar i la població ganxona de Sant Feliu de Guíxols, al capdavall d’una vall on s’hi forma i passa la riera de Tossa, al peu del massís de l’Ardenya i Cadiretes.

A partir dels segles XII i XIII, es fa construir el castell, avui desaparegut, i s’incentiva el poblament i la fortificació de la Vila Vella, que arriba als nostres dies com l’únic nucli antic que conserva les muralles de la Costa Brava. A partir del segle XVI la població es va començar a expandir fora de la muralla pel barri de sa Roqueta, seguint tota la vora del camí ral que conforma l’actual Vila Nova.

La principal activitat econòmica de Tossa sempre havia estat la pesca i una feble navegació de cabotatge fins que al segle XIX arribà la indústria tapera, que va caure en una llarga regressió per acabar gairebé desapareixent a partir de l’arribada de l’activitat turística amb l’arribada del segle XX, actualment omnipresent però moderada, sobretot en relació al turisme de les poblacions veïnes.

L’orografia rocosa i abrupta d’aquesta part de la Costa Brava, que forma petites platges i estretes cales, i gaudeix d’un teló de fons de muntanyes boscoses, amb predomini de pins i alzines sureres, són les principals característiques del paisatge de la zona, un dels més preuats de la costa catalana.

See Also


No et perdis l’esdeveniment del Toquen a Córrer i Ses Nou Sardanes, un ball nocturn de galop popular molt animat que es va intercalant amb nou sardanes, celebrat el dia 2 de juliol, festivitat de la Mare de Déu del Socors.

8. BEGUR

Estiueig, indians i corallers / Mar

El terme municipal de Begur, al bell mig de l’Empordanet i la Costa Brava, pot presumir de la seva espectacular situació entre els turons que conformen el massís de Begur i de les seves admirades cales, com sa Riera, sa Tuna, Fornells i Aiguablava.

L’extracció i la indústria del suro, i més endavant el turisme, són les activitats que han permès que Begur hagi pogut mantenir un impuls econòmic i social força bo durant tot el segle XX.  Més enllà del reducte medieval secundari que va ser en origen, s’hi pot respirar la petja que hi han deixat corallers, pescadors, surotapers i, sobretot, els indians, amb els bells edificis d’estil colonial del segle XIX que es feien construir quan arribaven enriquits d’anar a fer les Amèriques, així com les torres de defensa aixecades a partir del segle XVI enfront els atacs pirates que assolaven la costa en aquella època. Hi destaquen altres edificis històrics, entre els que trobem l’església gòtica de Sant Pere.

El gran atractiu natural de Begur és sens dubte el seu litoral escarpat alternat amb plàcids i bells racons com les cales de sa Tuna, sa Riera i Aiguafreda, antics reductes d’autèntica vida de pescadors, tot entre pinedes que arriben arran de mar.

La Festa Major se celebra per Sant Pere, però hi trobem altres convocatòries amb el seu interès patrimonial: la campanya gastronòmica a l’entorn del peix de roca i el Begur en Flor, a la primavera; el festival de música, a l’estiu; visites guiades al patrimoni begurenc; sardanes, cantades d’havaneres, fires i mercats, etc.

9. PALAFRUGELL

Entre la costa i les Gavarres / Mar

Palafrugell és, amb els seus més de 22.000 habitants, el municipi més poblat del Baix Empordà. Situat a la part central de la Costa Brava, entre les Gavarres i les muntanyes de Begur, comprèn diversos nuclis de població: la Vila, on es respira el passat industrial surer; Santa Margarida, Ermedàs i Llofriu, de marcat caràcter rural; i Calella, Llafranc i Tamariu, llogarrets típicament mariners.

Les primeres traces de poblament prehistòric les trobem al paratge dels Torrents, amb el dolmen de can Mina. Al cim de Sant Sebastià es poden visitar les restes d’un poblat ibèric. Arran de mar, a Llafranc, s’han localitzat restes romanes. I és en època medieval, el 988, quan es documenta el nucli de Palau Frugell.

Dels molts centres d’interès del municipi destaquen el Museu del Suro, ubicat a l’antic complex fabril de can Mario; la franja litoral, que abasta 12 quilòmetres de cales i petites platges que es poden descobrir resseguint els camins de ronda; el jardí botànic de Cap Roig, immillorable marc on se celebra cada estiu el reconegut festival de música homònim; el conjunt patrimonial de la muntanya de Sant Sebastià, amb el far, l’ermita, la torre de guaita, l’hostatgeria i el poblat ibèric; i la tradicional cantada d’havaneres, a la cala del Port Bo de Calella de Palafrugell. Tots ells es poden visitar en un o altre itinerari del municipi.

10. ROSES

La porta del cap de Creus / Mar

Roses és un municipi situat a la meitat nord de la comarca de l’Alt Empordà, entre el litoral planer de la badia de Roses i fins al capdamunt del cim del Pení, formant part del sistema muntanyós del Parc Natural del Cap de Creus.

Roses té un passat molt relacionat amb els oficis del mar, que encara perduren en part, tot i que l’agricultura havia estat també un complement econòmic gens menyspreable, tal i com testimonien en molts indrets del terme els antics masos i els vells marges de pedra seca dels bancals abandonats vessants amunt. Actualment, però, podíem dir que és un municipi especialitzat en l’activitat turística i de serveis, ja que el sector industrial hi és en molt poc pes.

El tret més característic del seu medi físic és la coberta vegetal del cap de Creus, ja que es veu condicionada per la forta influència marina, el relleu accidentat i l’abundància d’afloraments rocosos. Un dels aspectes més interessants del cap de Creus és el seu paisatge geològic que ens permet interpretar-hi l’evolució de les terres del paleozoic inferior a Catalunya.

Els principals esdeveniments festius de Roses són la Festa Major, cap a mitjan agost; el Carnaval, molt sentit i viscut; la processó de Setmana Santa; una cantada d’havaneres a finals de juliol, i l’aplec de la Sardana, a mitjan abril.

Visiteu La Ciutadella de Roses, Bé Cultural d’Interès Nacional, recinte artífex poblacional i defensiu de la zona ja des del temps dels grecs.

Veure les ressenyes (0)

Escriu una ressenya

Your email address will not be published.

Un Projecte de Promoció del Territori.
Un Projecte Identitari.

info@naturalocal.net

←Tornar cap amunt