Sens dubte, un esdeveniment que no ens podem perdre de Bagà és la Fia-faia a la tarda de la vigília de Nadal, l’única festa de falles d’hivern que encara es conserva de tot els Pirineus i Prepirineus, conjuntament amb la del poble veí de Sant Julià de Cerdanyola, declarada Patrimoni de la Humanitat.
La Fia-Faia és una festa precristiana que se celebra cada 24 de desembre al vespre als municipis de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola: es duen unes grans torxes des de la muntanya de Siti per encendre una gran foguera i ballar i cantar al voltant.
La festa consisteix en la crema d’unes enormes torxes de fins a quatre metres de longitud, anomenades faies, que són portades pels faiers fins als pobles des de la muntanya de Siti, visibles des de totes dues localitats. En arribar, i després del tradicional Toc d’Oració, es fa una gran foguera amb les faies que s’acompanya de cançons, balls i un sopar de germanor. A la de Bagà es trien, a més, als barons de la festa, i a la de Sant Julià s’acaba amb ‘L’endreça’, que consisteix a ordenar el poble i portar a la plaça tot allò que s’ha trobat.
Salut i Bona Ruta!
SANT JULIÀ DE CERDANYOLA
Entre el Catllaràs i la vall del Llobregat
Sant Julià de Cerdanyola és un municipi situat a la part del nord-est de la comarca del Berguedà, a la part diferenciada pel seu abrupte relleu muntanyós coneguda com a Alt Berguedà, i al límit nord-oest de la serra del Catllaràs. El terme forma una altívola vall al marge esquerra i pujada respecte la vall del Llobregat, de la qual es tributària, envoltada de carenes muntanyoses com els Serrats, el Cap dels Banyadors (1.429 m) i l’Anzinet, que es connecten a la collada de Sobirana, al límit ja amb el terme de la Pobla de Lillet per la zona del santuari de Falgars. Pel sud, el terme abraça també la petita vall del torrent de l’Albiol i arriba fins al capdamunt del Roc de la Clusa a 1.729 m d’altitud, en plena serra del Catllaràs.
A prop de Sant Julià de Cerdanyola, anant cap a la Pobla de Lillet per la collada de Sobirana, podem visitar, abans d’arribar a la Pobla, el bonic i alçat indret del santuari de Falgars. Si, després, acabem de baixar fins a la Pobla, també gaudirem d’una antiga i animada població molt ben conservada
L’esdeveniment festiu més important del municipi és, sobretot, la Fia-faia, al vespre i nit de la vigília de Nadal, una de les dues úniques festes de falles hivernals, conjuntament amb la del proper nucli de Bagà, que es conserven al llarg de la serralada pirinenca, i declarades patrimoni de la humanitat.
BAGÀ
De la vall del Bastareny serres amunt
Bagà és un municipi situat al nord de la comarca del Berguedà, tancant la capçalera de l’Alt Berguedà, conjuntament amb l’enclavament de Guardiola de Berguedà, Castellar de N’Hug, Gisclareny i Saldes. El municipi sobrepassa lleugerament els 2.000 habitants (2018), repartits entre la pròpia vila de Bagà i el barri de Terradelles, situat al sud del terme, a prop del nucli veí de Guardiola de Berguedà. No obstant, a l’estiu la seva població creix significativament, ja que té certa tradició turística i d’estiueig.
El terme de Bagà puja de la petita plana fluvial i agrícola a on es troba el nucli, al mig de la vall del riu Bastareny, vessants amunt d’aquesta, fins als cims del Puigllançada i la Tosa d’Alp, sobrepassant els 2.400 i els 2.500 m d’altitud, respectivament, i on hi trobem els conreus i els boscos de ribera d’arran de riu fins als prats naturals de l’alta muntanya, passant per les espesses boscúries de pi roig i roure.
Molt a prop de Bagà, podem gaudir dels paratges de Guardiola de Berguedà, amb la mina de Riutort, Sant Martí de Brocà i el monestir de Sant Llorenç prop Bagà, entre altres racons.
LES TORXES, FAIES O FIA FAIES
Es confeccionen amb una herba de tija alta del mateix nom que la torxa. Científicament és la Cephalaria leucantha, relativament abundosa a Catalunya. Actualment, tot i que les torxes de Bagà i Sant Julià són molt similars, tenen diferències significatives en la seva confecció. A Bagà la faia segueix una tipologia de torxa en conjunt original: les tiges rígides de la planta seca en trams que no solen passar dels 50 cms, són ordides i entrellaçades per arribar a llargades superiors als dos metres, fins i tot tres amb certa freqüència. La faia de Sant Julià de Cerdanyola, habitualment d’un metre i mig de llargada, conté un bastó interior, que li dona consistència i que, en ser més llarg que el conjunt de la torxa, li dóna una extraordinària mobilitat, i moltes possibilitats de joc a la torxa encesa. Aquests dos tipus de torxes havien conviscut a les dues poblacions i es va anar produint la diferenciació actual que es fa patent a partir dels anys seixanta del segle XX.