+4 
La Costa Brava, altre temps refugi d’artistes, ha anat veient com els seus municipis han canviat fins a convertir-se en meques del turisme. Tot i així, ha aconseguit preservar indrets que us deixaran bocabadats. Avui us presentem les millors cales de la Costa Brava. Es tracta d’un recull d’aquells llocs que més ens han agradat fent les rutes de la nostra app. Potser vosaltres sabeu d’altres indrets que encara no coneixem, així que esperem que ens els compartiu.
Si sou dels que preferiu petits racons en comptes de grans platges de sorra o si us aclaparen les grans multituds de gent, estigueu ben atents a la nostra selecció. A més, us proposem excursions que podreu combinar amb un refrescant bany en aquests idíl·lics paratges. D’aquesta manera podreu ampliar la vostra experiència i tenir coneixement de l’entorn d’aquestes cales. Si tot i així, només voleu anar directament a la cala, podeu identificar la seva posició en els punts d’interès de cada ruta.
Agafeu les botes i el banyador i acompanyeu-nos en aquest passeig per les millors cales de la Costa Brava.
1. Cala Maset
Sant Feliu de Guíxols
És una bonica cala, de sorra fina i aigües profundes, encaixada entre roques i bosc mixt d’alzinar i pineda. L’accés es fa per unes escales que hi ha al costat de la carretera de Sant Feliu a la platja de Sant Pol.
Tot just fa 25 metres de llarg per 15 d’ample, però acostuma a ser d’ocupació baixa. De tota manera, si hi aneu segur que no voldreu sortir de l’aigua.
2. Cala Estreta
Palamós
Potser una de les nostres preferides. El seu encant és precisament els seu major inconvenient: per arribar haureu de fer un camí a peu de 45 minuts. És una platjeta de sorra que tal com el seu nom indica només té cinc o sis metres d’amplada. Al seu davant les illes Formigues.
En aquesta platja hi trobem la barraca de cala Estreta. És una antiga barraca de pescadors que data del 1531, com moltes de les que hi ha en el nostre litoral. Aquesta barraca és, però, pública. S’utilitzava per guardar estris de pesca i com a recer dels pescadors. Els tapers de Palamós la utilitzaven per anar-hi a passar el dia i per cuinar. Encara avui s’utilitza pel mateix i són els mateixos usuaris que s’encarreguen de mantenir-la.
3. Cala Pedrosa
Tamariu
La platja, de còdols grossos, queda envoltada per penya-segats que la fan de difícil accés i que sigui tranquil·la. És una caleta on hi ha dues barraques que originàriament eren de quarantena, és a dir, eren llocs on les persones sospitoses de ser transmissores d’alguna malaltia infecciosa havien de passar uns dies per comprovar si n’eren portadores. Més endavant van ser usades per pescadors i avui tenen un ús recreatiu.
4. Cala Lledó
Roses
La cala de Lledó, és potser una de els que té més difícil accés. Tot i que no és gaire apta per al bany, allò que us deixarà meravellats són les vistes al llarg del camí, a més hi estareu sols! La cala té poca superfície per al bany i es troba envoltada de roques de marbre que s’havien utilitzat per la construcció. Si ens atansem fins a la sorra hi veurem restes de la pedrera i un antic embarcador per carregar les pedres i portar-les a Roses, també hi ha una impressionant rampa per on baixaven el marbre.
5. Cala Canyelles Petites
Roses
Tranquils, no tot seran llargues caminades. També tenim cales de més fàcil accés i urbanitzades per a aquelles qui vulgueu fer un bany amb els més petits. Enfocada cap al sud, està protegida de la tramuntana i disposa de tot tipus de serveis. La cala de Canyelles Petites és una platja de sorra fina i color daurat. Les aigües són transparents i el fons arenós. En aquest punt comencem a veure illots i roques que sorgeixen davant la costa. Primer trobem els Brancs, just davant de la platja. Més endavant, les puntes de l’Omella i de l’Ullastrell ens oferiran dos preciosos raconets per fer una capbussada, si el temps acompanya.
6. Cala Sa Riera
Begur
Al nord el poble trobem la platja de Sa Riera, una de les més grans de Begur (té uns 300 metres de llargada) i la més propera al poble. La seva situació geogràfica és excel·lent: a la dreta, té l’arrecerada cala des Port des Pi i, a l’esquerra, la cala del Rei. Des d’aquesta última i pel camí de ronda es pot arribar, tot passejant, a l’Illa Roja i les platges del Racó i de Pals.
Sa Riera, que rep el seu nom d’un torrent que divideix la platja en dues meitats, conserva el seu caràcter tradicional (doncs encara hi trobem, arran de mar, antigues cases de pescadors), i alhora ofereix també diverses activitats esportives i serveis turístics. Hi trobem, doncs, una àmplia oferta per als visitants: allotjament en hotels o apartaments i bars i restaurants per a gaudir de la gastronomia pròpia de la comarca. A més a més, a l’estiu, s’hi celebra una tradicional cantada d’havaneres en un marc incomparable.
7. Cala Ferriol
L’Estartit
Aquesta cala d’aigües cristal•lines, orientada a llevant i uns 150 m de longitud, és la segona en grandària de les que hi ha al massís del Montgrí, després de la Cala Montgó. La cala està a recer de la roca i els pins que l’envolten, així com dels illots del seu davant. Està situada al final d’una gran torrentera que en èpoques humides transporta un cabal d’aigües netes i aporta roques i còdols a la platja. Si ens hi fixem, a la banda dreta de la cala i al costat de les restes d’una barraca de pescadors, podem veure una surgència d’aigua dolça que mana entre les roques.
El fons marí de la cala és d’una gran riquesa i podem observar algunes de les espècies que hi viuen a les properes Illes Medes.
ATENCIÓ: ELS QUE VULGUIN ESCURÇAR LA RUTA, PODEN TORNAR FINS A L’ESTARTIT PEL MATEIX CAMÍ QUE HAN VINGUT.
8. Cala Rostella
Roses
Cala Rostella forma una pequeña bahía orientada al sudeste y protegida del viento de tramontana. En la cala desemboca un riachuelo, el Rec de Rostella (seco gran parte del año), y está rodeado de pinos.
En el transcurso del camino hemos visto muros de piedra seca ocultos bajo la vegetación. Fueron los romanos los responsables de la primera gran transformación agrícola y paisajística. Viñas y olivos se extendieron hasta el horizonte. Pero la llegada de la filoxera acabó con esta sociedad agropecuaria de 2000 años de historia. Los muros de piedra seca ocultos bajo la vegetación son testimonios del cambio radical del paisaje y de la economía del último siglo.
