Llegint ara
Contemplem la màgia de la vida salvatge

Contemplem la màgia de la vida salvatge

Com cada any, no ens podem perdre l’oportunitat de gaudir d’un espectacle únic i singular a les muntanyes de Catalunya, la brama del cérvol. Val molt la pena contemplar, enmig d’uns paratges espectaculars, aquests bells animals que en la recerca de parella en aquesta època s’exhibeixen en tot el seu esplendor.

Els cérvols bramen des de la sortida del sol fins a les 11 del matí i de les 5 de la tarda fins que enfosqueix. Bramar és la seva millor tàctica per a atreure a les femelles. En estar concentrats en el seu bram, deixen relegat a un segon pla, la por als humans, per la qual cosa és més senzill apropar-s’hi.

Les zones on els podrem observar solen ser d’alta muntanya, és per això que us recomanem dur roba còmoda d’abrigar i, si voleu immortalitzar i guardar un bon record, una bona càmera amb zoom.

Trieu alguna dels 8 destins que us suggerim i feu servir l’App per realitzar la ruta, que, amb una mica de sort, us durà als llocs on poder gaudir d’aquesta meravellosa experiència.

Un altre possibilitat és poder anar acompanyats d’una guia. Podeu contactar-hi a:
Parc Natural de l’Alt Pirineu i Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars,
Reserva Nacional de Caça de Boumort (Pallars Jussà),
Parc Natural Cadí-Moixeró i Reserva Nacional de Caça del Cadí (Berguedà),
“Sopar entre cérvols” a Gombrèn.

Si preferiu deixar-vos guiar per l’App de Natura Local que us anirà informant de tot allò que aneu trobant pel camí de valor natural i cultural, aquestes són 8 destins on apropar-se a aquesta meravellosa experiència.

Salut i bona ruta!

1. La Nou de Berguedà

En un racó a les faldes del Catllaràs

La Nou de Berguedà és un municipi el terme del qual es troba a les faldes de la serra del Catllaràs, a l’esquerra de la vall del Llobregat entre Guardiola i Cercs, aproximadament. El seu terreny és bàsicament muntanyós i molt boscós, cobert de pins rojalets i roures situats entre els poc menys de 800 i els més de 1.600 m, amb el cim del Sobrepuny (1.653 m) com a punt culminant del terme. El seu patrimoni natural i paisatgístic és d’una riquesa significativa.

2. Vilada

Entre el Catllaràs i Picancel

Vilada és un municipi de l’Alt Berguedà, a l’est del curs del riu Llobregat, vertebrat per dos eixos fluvials menors, el riu Mergançol, d’est a oest, i la riera de Vilada, de nord a sud, nascuda als municipis veïns de Castell de l’Areny i les Llosses, formada per altres cursos d’aigua de la conca que forma una de les carenes de la serra del Catllaràs, que conflueixen l’un amb l’altre sota el nucli urbà de Vilada.

3. Guardiola de Berguedà

A l’aiguabarreig del Bastareny i el Llobregat

L’actual nucli de Guardiola de Berguedà sorgí, pràcticament tot, a partir de principis del segle XX amb l’auge de l’activitat minera i l’arribada l’any 1904 del ferrocarril que pujava de Manresa i Berga seguint la vall del Llobregat. Fins al naixement del nucli, el terme era ocupat només per masies i la minsa població era tota disseminada. Les antigues parròquies que formen part de l’actual municipi, però, ja resten documentades des dels segles IX i X, així com l’anomenat castell de Guardiola, aixecat estratègicament per dominar la confluència de les valls del Llobregat, del riu de Saldes i del Bastareny. Ben aviat, el castell i tota aquesta zona passaren al domini del monestir de Sant Llorenç, que marcà els designis del terme fins ben bé el segle XIV.

4. Bagà

De la vall del Bastareny serres amunt

See Also


Bagà és un municipi situat al nord de la comarca del Berguedà, tancant la capçalera de l’Alt Berguedà, conjuntament amb l’enclavament de Guardiola de Berguedà, Castellar de N’Hug, Gisclareny i Saldes. El municipi sobrepassa lleugerament els 2.000 habitants (2018), repartits entre la pròpia vila de Bagà i el barri de Terradelles, situat al sud del terme, a prop del nucli veí de Guardiola de Berguedà.

5. Tremp

Al bell mig de la conca

El municipi de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà i situat al bell mig d’aquesta, a la conca de Tremp, a mig camí dels Pirineus i la plana de Lleida, és un dels de més basta i fragmentada extensió de Catalunya.

6. Odèn

El Solsonès remot

Odèn és un municipi situat al nord de la comarca del Solsonès, al límit amb l’Alt Urgell, ocupant les capçaleres de les torrenteres que baixen del vessant sud de la serra del Port del Comte, fins al cims del Tossal de Cambrils, la Gespeguera i el Pedró dels Quatre Batlles, que acabaran formant el riu Fred, el d’Odèn, la riera de Canalda i la Ribera Salada, i estirant-se més enllà de la carena de Serra-seca, a l’oest del terme, abraçant una gran part de les valls de la rasa de Valldan i del riu de la Móra Comdal, ja orientades clarament cap a la ribera d’Oliana.

7. Sort

El melic pallarès

Sort és el municipi que conforma la capital de la comarca del Pallars Sobirà, aproximadament al centre meridional d’aquesta, al bell mig de la vall central pirinenca que forma el riu la Noguera Pallaresa. El medi físic, força pronunciat, està conformat per prats de pastura, conreus de farratge i cereals (tot i que últimament s’hi està recuperant tímidament la vinya), i per boscos d’alzines i roures a les parts més baixes, i pi roig i negre, faig, altres caducifolis i avets a les més altes, a part dels prats alpins i les pastures estivals a partir dels 2.000 m d’altitud aproximadament.

8. Peramola

Entre la ribera del Segre i l’extraplom de conglomerat

Peramola és un municipi situat pràcticament a l’extrem sud de la comarca de l’Alt Urgell, al límit amb la de la Noguera i a la zona de transició cap al Mig Segre un cop el riu ha passat el congost d’Oliana i on comença a prendre forma la cua del pantà de Rialb a la Ribera d’Oliana. El terme ocupa la plana agrícola de la dreta del riu, que en fa de límit per l’est, enfilant-se pantà d’Oliana amunt fins a la cinglera de l’Obaga Negra, pel nord, i fins el poble de Nuncarga, pel sud. Cap al nord i nord-oest, també, el terme s’enfila decidit cap les esquerpes altituds de la roca del Corb, mola de Sant Honorat i roc de Rumbau, i, després de superar la vall d’interposició del torrent de les Caubes, s’enfila encara fins al fil de la carena de la serra d’Aubenç, més enllà del cim de lo Coscollet (1.610 m).

Veure les ressenyes (0)

Escriu una ressenya

Your email address will not be published.

Un Projecte de Promoció del Territori.
Un Projecte Identitari.

info@naturalocal.net

←Tornar cap amunt