Format per pobles mil·lenaris, aquesta zona destaca per la seva natura exuberant. Hi trobem boscos frondosos de faigs i roures, rius, rieres i salts d’aigua espectaculars, com el Salt del Molí o el Salt del Mir. També amaga racons màgics, com els Bufadors de Beví, on el vent xiuxiueja entre esquerdes de roca i crea un ambient misteriós.
Cada poble conserva una personalitat pròpia i tresors únics, envoltats d’una natura copiosa i salvatge. Es tracta d’un indret allunyat de les aglomeracions i molt a prop d’alguns dels paisatges més autèntics de Catalunya. És un destí ideal per a qui busca tranquil·litat, autenticitat i una experiència immersiva entre muntanyes, boscos i tradició.
Salut i Bona Ruta!
Borredà
Al bell mig de la vall del Merdançol
Borredà és un dels primers municipis de la zona de l’Alt Berguedà, per la seva banda est, en contacte ja amb el Ripollès i el nord del Lluçanès. La població, que no sobrepassa els 500 habitants censats, es concentra al poble de Borredà mateix, únic nucli de població, tot i que pel terme podem trobar també masies disperses.
El terme ocupa part de l’accidentat relleu de les valls del riu Merdançol i de la riera de Merlès amb els vessants de les muntanyes, que ratllen o sobrepassen fàcilment els 1000 m d’altitud, i les petites valls secundàries que en són tributàries.
Alpens
Als confins del Lluçanès
Alpens està situat a la comarca administrativa d’Osona, concretament al límit nord de la comarca històrica del Lluçanès, ja amb contacte amb el Berguedà i el Ripollès, al peu dels vessants del Puigcornador i el Puigdon. La població actual ronda només els 300 habitants, ja que el cert aïllament sempre li ha dificultat el desenvolupament d’una demografia més folgada. El desenvolupament compacte del nucli d’Alpens no arriba fins els segles XVII i XVIII, en una de les èpoques més reeixides de la ramaderia i la transhumància, als peus de la confluència de dos importants camins ramaders.
Sora
La vall amagada als confins d’Osona
Sora és un municipi de caire eminentment rural situat al nord de la comarca d’Osona i del Bisaura, al límit amb el Ripollès i el Lluçanès, format per dues recòndites valls, la pròpia de Sora i la de Cussons, rodejades de muntanyes que ratllen els 1000 m d’altitud, el que serien els primers contraforts del Prepirineu després de la plana de Vic. A part del petit nucli de Sora, formen el municipi també els veïnats de Cussons, Corbatera i el Serradet, on s’hi concentra l’activitat industrial, ja a tocar de les ribes del Ter, agrupant entre tots ells uns 180 habitants.
Montesquiu
Al cor del Bisaura
Montesquiu és un municipi situat al nord d’Osona al límit amb el Ripollès (hi pertanyia fins al 1990) situat a la vegada a la comarca natural del Bisaura, ocupant un terme força petit entre el riu Ter i el serrat de la Rovira. Les referències de més enllà de la zona es centren exclusivament en el castell de Montesquiu, aixecat a partir del segle XIII com a residència del senyors del castell de Besora, resultat del trasllat a un indret més fàcilment accessible i còmode. Les primeres cases del nucli de Montesquiu, com a barri de Sant Quirze de Besora, no s’aixequen fins al segle XVI al llarg del camí ral entre Vic i Ripoll..
Vidrà
Entre Bellmunt i Milany
Vidrà és un municipi situat al nord-est de la comarca d’Osona al límit amb la Garrotxa i el Ripollès, a on pertanyia fins al 1989, a la capçalera de la comarca natural del Bisaura. El nucli principal queda a prop del pas del riu Ges, en un replanet que fa aquesta vall entre el riu i la muntanya de la Talaia i de Puig Castellar. El terme s’enfila sobretot cap al nord, fins al cim de la serra de Milany i els veïnats de Ciuret i Collfred, ja anant cap a la Garrotxa. El municipi actual agrupa les antigues possessions de viles rurals d’origen medieval amb grans masos dispersos per tot el territori…
Santa Maria de Besora
Bisaura amunt!
Santa Maria de Besora és un municipi muntanyós situat al nord de la comarca d’Osona al límit amb el Ripollès, pertanyent a la comarca natural del Bisaura, entre Sant Quirze de Besora, vora el Ter, i Vidrà. Travessen d’una punta a l’altra del terme les rieres de la Foradada i dels Ferrers, ocupant-ne pràcticament les seves conques, separades per les carenes del serrat de la Garrafa i el turó del castell de Besora. Pel sud el terme s’enfila fins al santuari de Bellmunt i el serrat de la Cogullera, i pel nord fins a la serra dels Bufadors, als confins ja del Ripollès.
