Turisme ornitològic o sortir a veure ocells

Lleure actiu i activitat terapèutica. Una nova manera de fer natura, de cercar destins, de caminar amb un objectiu concret: veure ocells!

Aquí a casa nostra pot semblar una “nova manera” de fer natura, un complement per gaudir una mica més d’una excursió o d’una passejada pels voltants de casa. Però res més lluny de la realitat. Els anglesos, per exemple, fa dècades que es mouen arreu del planeta per observar ocells que no hi ha a casa seva.

De fet, Catalunya i la resta de la península, és un dels destins principals dels anglosaxons, alemanys i holandesos pel que fa a viatges ornitològics. Vénen sobretot a veure els grans macròfags, és a dir, rapinyaires especialitzats en carronya: voltors, aufranys, trencalossos o milans. I, també, aus estepàriques, com els piocs.

Observar ocells en el seu entorn natural és una activitat gratificant i, fins i tot, terapèutica per molts aspectes: desconnectem i ens endinsem dins un nou món; per l’encant plàstic de les aus; per la paciència i l’actitud d’harmonia amb el medi que hem de tenir; per la sensació d’establir un contacte més íntim amb els altres éssers vius que conviuen amb nosaltres (observem una petita pel·lícula de vida animal), …, i molts d’altres.

Alhora, però, a més dels ocells, descobrim el destí triat per l’observació. Nous paisatges, gent i maneres de fer que ens enriqueixen. Entendrem perquè uns ocells es troben en uns paisatges i no en d’altres. Quin paper juga l’home amb la seva activitat alhora d’afavorir unes o altres espècies. De fet, el mateix podríem dir del món vegetal. En definitiva, ens adonem que formem part d’un ecosistema i que estem connectats amb la resta d’individus.

Uns exemples: notarem que no hi ha picots als boscos que no tenen arbres vells o morts; detectarem un empobriment d’espècies als terrenys secans reconvertits en regadiu; les cigonyes que abans només vèiem a casa nostra a l’estiu per reproduir-se, ara resulta que a l’hivern no tornen cap a l’Àfrica, on hi passaven l’hivern i hi trobaven menjar. Doncs ara, l’augment mitjà de les temperatures (sense demostrar) i la presència de menjar fàcil als grans abocadors del voltant de les ciutats, fa que no marxin

Bé, doncs, si us animeu a sortir amb l’objectiu de descobrir aquest meravellós nou món natural, heu de saber que:

1. Calen uns prismàtics. De 8 augments (estàndard) o de 10 si anem a llocs oberts com estepes, aiguamolls, prats alpins, etc. Com més bons siguin, millor qualitat d’imatge i colors, millor definició en condicions de poca llum (matinada i capvespre) i menys es cansaran els nostres ulls.
2. Roba de colors discrets i que no faci soroll.
3. Una guia bàsica d’identificació d’ocells si voleu anar per lliure.
4. Per la resta, igual que quan anem a fer una sortida: protecció, menjar aigua, etc. D’entrada sembla una activitat prou econòmica. L’augment econòmic vindrà si algun dia us decidiu a fotografiar aquests moments màgics que esteu descobrint.
5. És molt important l’actitud de quietud i saber passar desapercebut.
6. No cal anar massa lluny per començar. De fet, tant si vivim a la ciutat com en un poble, a les zones verdes, parcs i carrers arbrats, segur que us sorprendreu del que es pot observar.
7. Dins la xarxa de protecció d’espais naturals Natura 2000 hi ha unes zones ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus) que us pot servir per a triar destinacions i espècies.
8. Un possible destí fora de Catalunya. Però si consulteu la xarxa, veureu que està farcit de propostes.
9. Tipus de sortides: la sortida pot ser una excursió amb parades a llocs concrets on fer les observacions, o simplement anar a un aguait estratègicament col·locat i estar tot el matí asseguts veient el que es mou pel seu voltant.
10. Hi ha aguaits a reserves naturals que es lloguen amb molta antelació a petits grups.
11. Sol o acompanyat? Sempre és millor començar al costat d’algú ja iniciat. Anar amb molta gent pot ser més divertit però menys efectiu.
12. Cada vegada hi ha més empreses especialitzades que ofereixen serveis de guiatge. Sortides en grup o personalitzades o per anar a veure espècies concretes o generalistes: trobareu de tot!
13. Hi ha associacions naturalistes locals que fan sortides ornitològiques.
14. I finalment, per cert, també us hem de dir que, sovint, les expectatives superen la realitat. Sortim amb la intenció de veure molt i bé i veiem poquet i amb prou feines. Però penseu que ens emportem a casa una vivència.

Eines de consulta:

• Hi ha una aplicació fantàstica creada per la SEO (Societat Espanyola d’Ornitologia) amb un recull de cants d’ocells, distribucions, fotos, descripcions, rutes, etc.

Us animem que us inicieu en aquesta nova activitat addictiva i que, com les aus, no coneix fronteres.  Si voleu que us ajudem a iniciar-la, parlem-ne. Alerta, però, és una afició que pot esdevenir passió!