L’Anoia, destaca com una destinació que ofereix un ric tapís d’experiències i paisatges. La Conca d’Òdena és el sector central de la comarca de l’Anoia. Constitueix una gran depressió de forma circular envoltada de marjals tabulars que es prolonguen per la Depressió Central Catalana i que s’estructuren en tossals i altiplans d’on gaudir del paisatge de la comarca. El riu Anoia i les serralades prelitorals ofereixen una gran bellesa paisatgística i oportunitats per a activitats a l’aire lliure, com el senderisme i el ciclisme. Les formacions geològiques singulars, especialment l’emblemàtica muntanya de Montserrat, atrauen els amants de la natura i de la història. A més, la regió és plena de ciutats i pobles medievals, castells i monestirs, que ofereixen una visió del seu ric passat històric.
Us proposem llocs on visitar i gaudir de les diferents rutes que trobareu a l’App de Natura Local i esperem que us captivin tant com a nosaltres.
Salut, Sort i Bona Ruta!
1. Òdena
Un destí que combina bellesa natural amb riquesa històrica
El municipi es troba a la vall del riu Anoia, una vall relativament àmplia i fèrtil. Aquesta vall proporciona un terreny més planer i adequat per al conreu, contrastant amb les zones muntanyoses circumdants. També es troben diverses terrasses fluvials que ofereixen sòls rics en nutrients…
2. Rubió
Voral de la Conca d’Òdena
El municipi de Rubió, de característiques rurals, és situat a la comarca de l’Anoia, just als primers altiplans que formen el progressiu voral de la Conca d’Òdena amb la banda de ponent de la serra de Rubió, a la zona on comença la influència amb l’Alta Segarra, coneguda actualment també, per motius de marca turística, com l’Alta Anoia…
3. Santa Maria de Miralles
Entre la vall i la serra
Geogràficament, el seu terme ocupa vessants de transició de la Serralada Prelitoral Catalana, concretada en aquests rodals per la serra de Miralles, així com gran part de la vall de la riera de Miralles, que en travessa el terme longitudinalment. Pinedes i conreus de secà, amb la vinya de protagonista, són el paisatge generalitzat de la contrada, que s’enfila fins a les altituds de la serra, concretament als 866 m del Grony de Miralles, la màxima altitud del terme….
4. Sant Quintí de Mediona
A la vall del riu Mediona
Sant Quintí de Mediona és un municipi situat al nord de la comarca de l’Alt Penedès, gairebé al límit amb la de l’Anoia. La part nord del terme, als peus dels últims contraforts de la serra de Mediona, s’estén a banda i banda de la riera de Mediona, a la seva vall mitjana, i la sud, més planera, cap a la banda de Font-rubí….
5. Els Hostalets de Pierola
Hostals al camí ral
Els Hostalets de Pierola és un municipi situat a l’est de la comarca de l’Anoia, al límit ja amb el riu Llobregat i la part nord de la comarca del Baix Llobregat, a prop de la zona de transició del riu Anoia abans d’entrar a la comarca de l’Alt Penedès…
6. Vallbona d’Anoia
Al bell mig de les serres prelitorals
El municipi de Vallbona d’Anoia es troba al sector sud-est de la comarca de l’Anoia i fregant el pas del riu Anoia entre Igualada i el seu curs cap al Penedès i el Baix Llobregat. El terme s’enfila decidit des del riu fins als cims de Miramar i Llobreia, ratllant ambdós els 600 metres d’altitud, i creuat longitudinalment pel torrent de la Pedrera. Des dels cims, les vistes sobre el petit terme són totals…
7. Veciana
El mirador de l’Alta Segarra
Veciana és un municipi de caire eminentment rural situat oficialment a la comarca de l’Anoia però històricament a la de l’Alta Segarra, al límit ja amb les altures de l’altiplà segarrenc, a prop del poble de l’Astor del municipi veí de Pujalt, entre les conques del riu Anoia i la del Sió, ja a la banda de la Segarra oficial. La població del municipi és de caire disseminat, ja que està format pels minúsculs nuclis de Veciana, Montfalcó el Gros, Sant Pere del Vim, Segur, la Rubiola i part del de Santa Maria del Camí, ja que hi forma un enclavament….
8. Vilanova del Camí
Un municipi per viure-hi
Vilanova del Camí va néixer a redós de l’antic camí ral que unia Catalunya amb Aragó. No és fins a l’any 1727 quan Vilanova del Camí va rebre del duc de Medinaceli la independència civil, segregant-se de la Pobla de Claramunt, parlant a partir d’aquest moment d’un municipi independent. Pocs anys després, el 1779, l’església de Sant Hilari també passa a ser parroquial, deixant de ser sufragània de Santa Maria de la Pobla…
