Segur que ja les coneixeu, potser n’heu fet el cim i segurament en trobareu a faltar algunes. No hi són totes, però sí que hi són les més singulars i reconegudes muntanyes del territori. Des de Natura Local hem volgut retre un homenatge a aquests cims que tant estimem i que distingeixen els paisatges del territori.
Pica d’Estats
Pallars Sobirà, Arieja / 3.143 m
És el cim més alt de Catalunya. Es troba a la frontera amb França, dins l’àrea protegida del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Agrupa 8 tresmils. És un dels seus objectius més desitjats per als alpinistes i probablement, també la més dura. Una de les ascensions més èpiques i recordades va ser la de Cinto Verdaguer, el famós poeta català que va ascendir al cim amb la sotana arremangada, les sabatilles de capellà i una maleta amb un immens paraigua. Llavors tenia 38 anys, segons va deixar escrit en el seu dietari. Això va ser l’any 1883.
La Mola
Vallès Occidental / 1.104 m
És el punt més elevat del massís i és el sostre comarcal del Vallès Occidental. Al cim s’hi troba el monestir de Sant Llorenç del Munt, d’estil romànic, declarat monument el 1931 (avui, Bé Cultural d’Interès Nacional).
Matagalls
Osona, Vallès Oriental / 1.697,2 m
Al cim s’hi pot veure una creu de dimensions considerables, vinculada a sant Antoni Maria Claret. Forma part del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny i té unes vistes espectaculars. Es pot veure la Mola de Sant Llorenç, Montserrat, els Pirineus, Vic i fins i tot en un dia clar i sense núvols es poden albirar les Illes Balears.
Montserrat
Bages, Anoia i Baix Llobregat / 1.236 m
No només el monestir de Montserrat és d’importància religiosa sinó que la bellesa natural que envolta el monestir és simplement sorprenent. Si t’agrada caminar hi ha també alguns passejos interessants a les muntanyes on experimentaràs les magnífiques vistes d’algunes de les més inusuals formacions rocoses a tot Catalunya.
Canigó
Conflent / 2.784 m
És una muntanya que té un valor simbòlic molt important per als catalans. L’origen històric d’aquesta importància es vincula amb la cèlebre Chronica del franciscà Salimbene de Adam, on exposa l’ascensió del rei Pere el Gran al cim del Canigó. També és conegut per la celebració de “la Flama del Canigó” a la nit de Sant Joan i que agermana els territoris catalans.
Mont Caro
Baix Ebre / 1.440,6 m
És la muntanya més alta de les comarques de Tarragona. Està situada al Parc Natural dels Ports molt a prop de Tortosa a la comarca del Baix Ebre. A mesura que ascendim podem veure la desembocadura i el delta de l’Ebre. Cal no perdre el capvespre perquè el cel és preciós.
Montardo
Vall d’Aran / 2.833,2 m
La satisfacció estarà garantida, per la bellesa de l’entorn de llacs que l’envolten, la possibilitat de fer nit en algun dels refugis de la zona, i la seguretat d’estar per bons camins.
Puigmal
Alta Cerdanya, Ripollès / 2.909,8 m
És el cim més alt de les comarques gironines i un dels més alts del Pirineu oriental. És un cim ample i arrodonit; la seva ascensió és senzilla si les condicions climàtiques no són molt adverses. En el seu cim es troba una creu de ferro forjat i una placa amb versos de Cinto Verdaguer.
Pedraforca
Berguedà / 2.506 m
La muntanya té una forma peculiar, composta per dues crestes paral·leles unides per un coll (l’Enforcadura). És una de les favorites dels excursionistes, però també la causa que avui dia hagi perdut moltíssima quantitat de roques.
Puigsacalm
Garrotxa / 1.512 m
És el punt més alt de la serralada Transversal. És una muntanya molt concorreguda. Un balcó natural i mirador dels pics i les serres del nostre país. És una muntanya mitjana, amb boscos de faigs i pastures, especialment a la part final del trajecte. Des del cim, podreu veure des del Montseny i Montserrat fins al Canigó, i des de la serra del Cadí fins al mar Mediterrani.
Les il·lustracions són obra d’en Carles Vallalta Serra per a Natura Local i si us agraden i voleu adquirir-ne el pòster de les 10 muntanyes més singulars de Catalunya, el podeu trobar a La Botiga de Natura Local.
