Si us agrada el senderisme, anar a caminar o senzillament estirar una mica les cames el dies de bonança, segurament haureu sentit a parlar dels camins de ronda de vora mar.
Sembla ser que hi ha una autèntica febre vers aquest tipus de camins que, certament, solen passar per llocs ben atraients i suggeridors, des del moment que són els camins, senders i, fins i tot, minsos corriols, que tenen la principal característica que segueixen necessàriament la primera línia de la costa, sempre el més arran possible d’on trenquen les onades. Voregen i travessen cales, remunten els boscos de pins, pugen i baixen penya-segats…, però sempre amb la màxima possible vista del mar i dels innombrables racons del litoral. En aquest sentit, en el de la principal característica dels veritables camins de ronda, i sense ànims de causar cap polèmica, sí que farem esment d’una possible confusió, que a voltes hem sentit, que és la d’equiparar sistemàticament el sender de gran recorregut GR-92 amb la possible travessa per camins de ronda de tota la costa catalana, proposta que, ara per ara, no és possible. El GR-92 segueix el litoral, sí, coincidint en alguns trams amb el camí de ronda, però no sempre és així. En alguns altres trams el GR 92 remunta carenes costaneres o aprofita altres camins més interiors deixant de banda el camí de ronda, que sol ser més costerut i sinuós i, sempre, cal que vagi just arran d’onades o de la timba dels penya-segats.
Un dels possibles orígens més remots d’alguns camins de ronda deu ser pel senzill fet de poder accedir a les cales més properes a les poblacions de mar per part, sobretot, dels pescadors i gent de mar d’abans. No obstant, un dels orígens més difosos, fins al punt que n’ha agafat la denominació, és el que explica que són els corriols marcats pel pas constant i més tard mantinguts i millorats antany per les forces de l’odre de torn per tal de fer la ronda i poder tenir més o menys controlada la primera línia de la costa, el contraban marítim i el pas d’embarcacions.
Actualment, els camins de ronda han perdut en part aquesta severa funció de control i vigilància –tot i que, com ja s’ha esmentat, sempre han estat utilitzats pels pescadors i gent de mar– i han esdevingut d’uns anys ençà un atractiu inqüestionable i, al capdavall, un recurs turístic que comença a marcar algunes diferències cabdals en alguns municipis de la costa catalana, fins al punt que, en aquests moments, no disposar de camí de ronda o tenir-lo però no en condicions, sembla si més no un punt negatiu o un flac condicionant a l’atractiu general de la població en qüestió.
Vegeu si més no la febre que sembla que hi hagi per reconstruir, recuperar, condicionar i, si convé, traçar per primera vegada, camins de ronda a tort i dret. És una tasca normalment encomiable, pel que suposa una certa recuperació d’un element del patrimoni cultural i etnològic, així com permetre l’accés tranquil i respectuós a certs paratges de la costa. Com amb tot, però, caldria cercar l’equilibri, ja que a vegades potser se’n fa un gra massa, i del xamós corriol que antany recorria tranquils paratges, ara tenim un crescut camí de dos o més metres d’amplada apte gairebé per a tota mena de pràctiques diguem-ne, si més no, del tot qüestionables, com seria, per exemple, la circulació amb vehicles motoritzats, com a mínim dels de dues rodes (ja ens hi hem trobat algunes vegades!).
Més enllà de com s’està portant a terme aquesta recuperació –fins i tot s’ha sentit a parlar d’un projecte segurament no escrit de poder arribar a enllaçar tota la costa catalana, de la desembocadura del riu de la Sénia fins a la ratlla de França a Portbou, sempre seguint un camí o passeig arran de mar, a excepció de ports i altres infraestructures difícils amb aquesta compatibilitat–, la veritat és que els camins de ronda engresquen ja que permeten la visió més propera i més íntima de la costa i poder conèixer valors naturals i culturals apartats de les grans afluències turístiques, configurant, al cap i a la fi, uns itineraris plens de sorpreses geològiques i racons d’una gràcil i admirable bellesa.
Podríem dir que s’han posat de moda; any que passa, s’hi veu més gent amunt i avall. Fins i tot, ens alguns trams de la Costa Brava, ha esdevingut un producte ecoturístic i de senderisme cultural que hom pot contractar amb totes les etapes, restaurants, allotjaments i transport de l’equipatge previstos, amb guia o sense.
A Natura Local ens agraden molt els camins de ronda. Els voldríem tenir tots a la nostra aplicació gratuïta d’itineraris autoguiats, no tant pel seguiment del traçat en si, ja que solen ser ben evidents, sinó pel seu potencial interpretatiu respecte els elements i valors del patrimoni natural i cultural que alberguen i que ens poden passar desapercebuts si no ens els fa notar o no ens els explica ningú, talment seguint la nostra proposta de valor basada en no només caminar sinó en conèixer més i millor els valors naturals i culturals de per allà on passem. Us podem assegurar que, per la nostra part, farem tot el possible, segons les nostres humils possibilitats, d’augmentar en el futur aquestes propostes d’itineraris ben arran de mar. Mentre, podeu donar un cop d’ull als nostres itineraris que, encara que sigui parcialment, passen per trams de camí de ronda, com és el cas d’alguns que trobareu a Altafulla, Lloret de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Palamós, l’Estartit i Roses. Gaudiu-los i bona experiència!
Enllaços d’interès
– Pel camí de la costa: 2.000 anys d’un paisatge mediterrani.
– Camí de ronda de Sant Pol de Mar.
– 4 camins de ronda per Catalunya.
– Producte turístic Camí de Ronda (Costa Brava).
– Camins de ronda de la Costa Brava.
– Camins de ronda de Blanes a Portbou, del blog de Xavier Blancafort.
L’equip de Natura Local us desitja molt bona ruta!