Llegint ara
Per a què serveixen uns binocles?

Per a què serveixen uns binocles?

Mirar per veure. Aquesta afirmació, és una actitud. Quan fem racional el procés natural de mirar, quan li afegim una intenció, un desig, una voluntat de descobrir, en aquest moment passem de mirar a veure.

Els prismàtics, binocles o allargavistes. Per mi, són els grans oblidats… O potser desconeguts? Quan preparem el material per a l’excursió, cada cop agafem més coses. Que no falti de res, per si de cas…. Però a pocs ens passa pel cap aquest estri que ens permet veure-hi millor.

Quants cops hem fet una gran sortida sense veure-hi res… Només amb la satisfacció de l’esforç i del medi natural per on hem passat. Però, què hem vist?

És cert que no sempre cal veure-ho tot, ni capficar-s’hi, però us asseguro que en acabar una sortida on, a més de l’esforç i de totes les gratituds del lleure actiu a la natura, hem vist coses, la sensació de satisfacció és majúscula. Les visions són petites experiències!

Sovint, no veiem més enllà perquè la vista no ens ho permet. Exclamem: “mira allò!”. Però l’ull humà no ens permet gaudir de veure-ho en detall. És quan la ment s’encarrega d’imaginar, idealitzar, allò que suposadament hauríem de veure, en el millor dels casos. Normalment afirmem que ho hem vist i pensem: “què diu aquest ximple?”.

És l’hora de provar de dur uns binocles a la butxaca. Lleugers i no massa grans. Si els posem a la bossa, no els farem servir. S’han de dur a la butxaca o penjant del coll, i per això convé que no siguin pesats.

Sovint pensem que aquest estri només serveix per apropar coses llunyanes, on l’ull no hi arriba. Cert. Però només la segona part del pensament és certa. Arribem a coses que l’ull humà no pot, però tant llunyanes com properes!!

Hi ha gent dalt el cim? Mira quin rapinyaire volant! Sembla que allà hi ha un refugi… Aquests serien els motius primers de fer servir els binocles, però heu pensat mai en aquests altres?: guaita l’ocellet! Ostres, quina granota! Carai, quina flor! Què hi diu en aquell senyal? Sovint aquests motius poden estar entre 1 i 10 metres de nosaltres i no gaudir-ne plenament perquè no els podem veure “de veritat”. Quan ens acostem a una papallona, sabeu que marxa, oi? Doncs no cal apropar-s’hi tant, mirem-la amb els binocles!

Quan mirem amb els binocles, estem veient. És una “experiència cognitiva”. Parem especial atenció en allò que estem observant. Els seus detalls, els colors, la textura, petits moviments… Caminem més lentament i, fins i tot, ens parem per copsar allò que abans miràvem però no vèiem. És una actitud voluntariosa veure-hi de veritat.

És per això, per no perdre aquesta possibilitat de gaudir encara més del que podem veure en les nostres sortides, que he decidit escriure sobre els binocles.

Hem de triar. Això, sovint, vol dir maldecaps. En el proper post us ho explico per fer-ho fàcil.

Salut i bona ruta.

Veure les ressenyes (0)

Escriu una ressenya

Your email address will not be published.

Un Projecte de Promoció del Territori.
Un Projecte Identitari.

info@naturalocal.net

←Tornar cap amunt