+1 
Els castells, aquests testimonis arquitectònics del passat del nostre territori, ens esperen sovint com vells sentinelles al capdamunt de serres, turons, talaies o, ja més endavant, convertits alguns d’ells en palaus residencials, vigilant les velles masoveries que ens recorden el passat feudal de la nostra història.
Us seleccionem en aquesta entrada al blog de Natura Local alguns itineraris que, sigui com a fita, sigui com a lloc de pas, entre els elements d’interès patrimonial hi trobem castells que, més enllà del seu estat de conservació, alguns millor, altres més deficitari, són tots ells fites del paisatge amb un marcat protagonisme en la història del seu entorn.
Som-hi!
1. Castellvell, la guaita solsonina
Solsona (Solsonès)
RUTA A PEU/EN BICI
DIFICULTAT: FÀCIL
DISTÀNCIA: 5.80 km / DURADA: 1 hora 50 minuts
Aquest bonic itinerari comença a baix a la plana, ben a prop de la bonica ciutat de Solsona, concretament recorrent el torrent que passa per la Mare de la Font, lloc ombrívol i de bon fer. Ràpidament, però, el camí s’enfila decidit per una roureda fins atènyer la talaia de Castellvell, actualment al terme d’Olius, però no per això un símbol solsoní per excel·lència.
L’imponent edifici roman allà, amb les seves vicissituds i transformacions, des de que el comte Sunyer d’Urgell hi va fer posar la primera pedra al remot any 957. Fa més de mil anys! L’enlairat indret mereix una bona visita i un bon descans tot contemplant la seva impol·luta estructura i les vistes des del qual el paisatge en regala.
Sens dubte, us en quedarà un bon record.
2. Els cingles i el castell de Taradell
Taradell (Osona)
RUTA A PEU
DIFICULTAT: MITJANA
DISTÀNCIA: 12.60 km / DURADA: 3 hores 48 minuts
Des de la Cabanya de la Roca, seu de l’Ecomuseu del blat, ens enfilarem fins al punt més alt del municipi de Taradell, l’Enclusa (868 m.). Sota mateix de les vertiginoses cingleres, entrarem a les Cuines d’en Rocaguinarda, balmes refugi dels bandolers. Després de passar pel castell encimbellat sobre una roca, baixarem a la riera de Mansa, on podrem gaudir de la frondositat de la verneda i descobrir la làmina d’aigua que forma el pantà de Taradell.
Et recomanem l’App de Natura Local per fer aquesta ruta guiada i interpretada. Descarrega-te-la gratis aquí:
3. Ruta al Castell del Montgrí
Torroella de Montgrí (Baix Empordà)
RUTA A PEU
DIFICULTAT: FÀCIL
DISTÀNCIA: 3.30 km / DURADA: 1 hora 10 minuts
Començarem la ruta per carrers tranquils del nucli antic de Torroella de Montgrí, a on podrem admirar alguna de les seves antigues edificacions.
Deixarem la zona urbanitzada per una pista ampla de sorra que enfila en suau pendent en direcció al Castell del Montgrí, caminarem entre antics camps de conreu, ara ja abandonats, i flanquejarem un petit bosc de joves exemplars de pi blanc abans d’arribar a la tartera coneguda com el Pedrigolet, a on el camí ja és més estret i agradable.
Uns metres més endavant encara podrem veure alguns murs de pedra seca al costat del camí, testimoni de l’antic l’aprofitament agrícola d’aquest indret de la muntanya del Montgrí.
El camí a partir d’ara és una mica més dret però alhora entretingut. Trobarem les tres capelles, antigues estacions del rosari quan el poble pujava en processó a l’ermita de Santa Caterina, des d’on podrem admirar la plana de l’Empordanet abans d’arribar a la Creu de Santa Caterina, situada en el coll del mateix nom. Des de la creu tindrem vistes a l’ermita de Santa Caterina i també a banda i banda del coll.
A partir d’ara el relleu afluixa durant un centenar de metres per tornar a fer-se més dret abans de l’arribada al castell. Als voltants del Castell del Montgrí, podrem veure algunes de les antigues pedreres, les quals es van fer servir per extreure la pedra per a la construcció del castell.
Podreu accedir al castell i les quatre torres, des d’on podreu gaudir d’unes excel•lents vistes a tot l’Empordà, a la plana del Baix Ter, el golf de Roses, i a les Illes Medes i la costa.
Tornarem fins al punt d’inici pel mateix camí que hem seguit a l’anada.
4. Castells llepats per la Tordera
Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental)
RUTA A PEU / EN BICI
DIFICULTAT: FÀCIL
DISTÀNCIA: 8.60 km / DURADA: 2 hores 30 minuts
A la plana de la Tordera, als peus del majestuós Montseny ferreny, l’agricultura sempre hi ha estat prou prolífica. Sent així, s’entén com aquest territori sempre ha estat prou cobejat per la llei del més fort, la que imperava antany.
La defensa del territori requeria grans fortaleses, com les dels castells que us proposem visitar amb aquest itinerari concret.
La proposta parteix del vell nucli de Sant Esteve de Palautordera. Passarem per l’indret de Santa Margarida, travessant la xamosa plana, fins a gairebé tocar el primer dels castells d’avui, el de Fluvià, documentat des del 1154 però transformat amb un gran casal residencial més tard. Fins i tot, avui, les instal·lacions alberguen una casa de colònies. Podeu demanar que us hi deixin entrar: potser teniu sort…
La cara i la creu: un cop vista la restauració i l’ús permanent, pugem un xic per anar a raure a les runes i a l’oblit del castell de Montclús, l’autèntica talaia defensiva de la zona almenys des del segle XI, dominant l’entrada de la vall de la Tordera. Se’n conserven restes de la muralla, del fossat i de la capella original de Santa Margarida, els murs imponents de l’edifici principal i una poderosa torre cilíndrica.
Tornarem xino-xano al nostre punt de partida, una altra vegada pel bell mig de l’agraciada plana torderenca.
5. Burriac: la talaia del Maresme
Cabrera de Mar (Maresme)
RUTA A PEU
DIFICULTAT: FAMILIAR
DISTÀNCIA: 4.00 km / DURADA: 1 hora 45 minuts
Aquest itinerari, o més aviat l’ascens al castell de Burriac, és, podem dir amb tota seguretat, una de les matinals més clàssiques entre els excursionistes de la part central del Maresme, presidia per la capital mataronina. No obstant, creiem que el seu coneixement i la visió que des d’allà a dalt és té de la comarca del litoral, és prou al·licient per ser proposada a tort i dret.
Partirem de l’ermita de Santa Elena d’Agell i de la Torre Ametller, una altra de les icones arquitectòniques del terrer, d’estil noucentista, fins assolir, pel bell mig de la pineda, el coll de Codera. Des d’aquí, ja tenim el castell a tret de pedra. La consolidació de l’estructura llegada als nostres dies és força reeixida. I les vistes, espectaculars!
Es té notícia de l’ocupació d’aquest alterós turó almenys des dels ibers, ja que a tocar del castell hi ha els vestigis d’un antic poblat d’aquesta època, però el castell pròpiament dit es comença a alçar almenys al segle X, on ja hi havia una solitària torre de defensa anterior, i intensament transformat al segle XV, encara que conserva les restes d’una cisterna de l’època romana. Queden també restes de la capella de Sant Vicenç.
Ja ho veieu, un indret curull de pedres plenes d’història!
