PLANTES REMEIRES 

Qui sap si van anar bé pel Senyor del Castell

Garric o coscoll (Quercus coccífera)

El tenim al voltant del pi i per tot arreu, sobre aquest cingle i al solell baixant del Castell.

És aquest arbust que sembla un alzina petita i també fa aglans. Les seves fulles són persistents, dures i punxants. Pot fer fins a 2 m d’alçada. És molt dens i crea formacions molt atapeïdes, sobre sols rocosos i solells, anomenades garrigues (com aquí).

L’escorça dels arbusts joves i les fulles. Millor en aplicacions externes :

  • Propietats astringents: és a dir, serveix per cicatritzar, aturar hemorràgies. Propietats molt útils tenint en compte les lluites a l’època medieval.
  • Aturar la diarrea. Infusió de l’escorça en aigua. Però no era massa recomanable perquè begut irrita molt l’estómac.
  • Antiinflamatòria. Cataplasma amb el suc d’aglans matxucats.