Joc de la ruta de la Torneria.
L’origen de les fustes
Endevina de quin arbre parlem?
• És l’arbre més important dels boscos esclerofils mediterranis.
• Forma part de la vegetació potencial de la major part de la Península.
• Pot assolir els 15 m d’alçada i les fulles fan de 2-7 cm i de forma variable.
• És de fulla persistent, verda lluent i dura, amb pilositat per sota. Les fulles, quan són joves tenen espines.
• El seu fruit és dolç i és l’aliment preferit dels porcs senglars. Dels porcs domèstics que en mengen, se’n fa un bon pernil ibèric.
• A les comarques d’interior, als costers secs i assolellats, associats a aquest arbre es fan uns bolets molt preuats: les tòfones.
Usos i propietats
• A Europa, de les fages se n’extreu oli (semblant al de les nostres avellanes) per a ús culinari.
• L’escorça va bé per combatre bronquitis, grips, refredats i per fer baixar la febre. També és antisèptica i antiinflamatòria.
• La fusta és clara, dura, de textura fina i uniforme, fàcil de treballar i tornejar.
• Es fa servir per fusteria (parquets, portes…), ebenisteria (mobles: cadires, llits, baüls, caixes) i per tornejar peces (estris de cuina: gots, bols).
