Joc de la ruta de la Torneria.
QR2

L’origen de les fustes

Endevina de quin arbre parlem?

• És l’arbre més important dels boscos esclerofils mediterranis.
• Forma part de la vegetació potencial de la major part de la Península.
• Pot assolir els 15 m d’alçada i les fulles fan de 2-7 cm i de forma variable.
• És de fulla persistent, verda lluent i dura, amb pilositat per sota. Les fulles, quan són joves tenen espines.
• El seu fruit és dolç i és l’aliment preferit dels porcs senglars. Dels porcs domèstics que en mengen, se’n fa un bon pernil ibèric.
• A les comarques d’interior, als costers secs i assolellats, associats a aquest arbre es fan uns bolets molt preuats: les tòfones.

Usos i propietats

• Molt emprat com a combustible: llenya però sobretot per fer-ne carbó. Fer de carboner també era una professió fins a mitjans del s. XX
• L’escorça jove, serveix per adobar pells i per tenyir teixits com la llana de color marró.
• La fusta és compacta, dura, pesada i resistent, difícil de treballar i s’esquerda molt en assecar-se i té un acabat poc fi. Color marró clar o vermellós.
• Es fa servir per eixos de rodes de carros, eines del camp, petites peces per a construccions hidràuliques i d’embarcacions.